El més sorprenent que m'ha passat aquest Nadal ha sigut que he pogut estar amb el meu cosí de Madrid. El mes passat va fer 9 mesos.
Vaig estar amb ell molta estona, mentre el meu pare feia una excursió amb els meus tiets i cosins. Només puc veure als meus familiars de Madrid dos cops l'any. Una vegada per Sant Esteve i al maig
El dia de reis, normalment fem regals a tothom, però aquest any, com que tots els meus cosins ja saben que els reis són els pares, vam decidir fer l'amic invisible entre tiets i tietes, i amic invisible entre cosins.
Jo li vaig fer l'amic invisible a la meva cosina Laia, li vaig regalar un tipus de gorra de llana, de color blau cel i un packet de cartes de l'UNO. De seguida va saber que era jo la seva amiga invisible, perquè abans de Nadal quedavem molt, ja que la seva mare havia de fer una obra de titelles, i la Laia em va explicar que li agradava aquest tipus de gorra.
Després del dinar de Nadal, vam estar reunits en família fins a les sis aproximadament, perquè els cosins havíem d'anar a preparar l'obra de teatre de Nadal. La directora de l'obra era la meva tieta, Roser i com a ajudant de direcció tenia a la seva filla, Pepa. L'obra al final no va sortir com esperàvem que sortís, però la gent del poble ens deia que havia sortit molt bé.
La meva amiga invisible va ser la meva germana Agnès, em va regalar una caixa preciosa amb objectes que sempre havia desitjat tenir: Una colònia, un braçalet Pandora, un CD amb músiques posades especialment per a mi...
Vaig estar amb ell molta estona, mentre el meu pare feia una excursió amb els meus tiets i cosins. Només puc veure als meus familiars de Madrid dos cops l'any. Una vegada per Sant Esteve i al maig
El dia de reis, normalment fem regals a tothom, però aquest any, com que tots els meus cosins ja saben que els reis són els pares, vam decidir fer l'amic invisible entre tiets i tietes, i amic invisible entre cosins.
Jo li vaig fer l'amic invisible a la meva cosina Laia, li vaig regalar un tipus de gorra de llana, de color blau cel i un packet de cartes de l'UNO. De seguida va saber que era jo la seva amiga invisible, perquè abans de Nadal quedavem molt, ja que la seva mare havia de fer una obra de titelles, i la Laia em va explicar que li agradava aquest tipus de gorra.
Després del dinar de Nadal, vam estar reunits en família fins a les sis aproximadament, perquè els cosins havíem d'anar a preparar l'obra de teatre de Nadal. La directora de l'obra era la meva tieta, Roser i com a ajudant de direcció tenia a la seva filla, Pepa. L'obra al final no va sortir com esperàvem que sortís, però la gent del poble ens deia que havia sortit molt bé.
La meva amiga invisible va ser la meva germana Agnès, em va regalar una caixa preciosa amb objectes que sempre havia desitjat tenir: Una colònia, un braçalet Pandora, un CD amb músiques posades especialment per a mi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada